Ara mateix estem en unes dates molt assenyalades a Espanya, la Setmana Santa, on compartim tradicions populars que passen de pares a fills. A Ucraïna també són dates molt especials on se celebren actes tradicionals amb la família i els amics.

Si d’una cosa estem convençuts és que, per ajudar en l’adaptació d’algú que ve de fora del teu país és elemental conèixer primer la seva cultura i les seves tradicions, i de ben segur que trobarem més punts en comú dels que pensaríem! És per això que, per ajudar les 16 famílies ucraïneses que han arribat a Barcelona, ​​ens hem posat a indagar per saber com viuen ells la Setmana Santa, i hem descobert el següent:

Dates:

La religió predominant a Ucraïna és la cristià-ortodoxa.

Diumenge de Rams (17 d’abril): s’assisteix a la missa tradicional. A la seva sortida, els fidels porten un ram d’oliveres beneït amb el que colpegen suaument sobre l’espatlla aquelles persones que es troben a l’església, per transmetre’ls totes les qualitats del ram d’oliveres. Després, el ram es col·loca a casa sobre les imatges o quadres beneïts, fins a l’any següent.

Dijous Sant (21 abril): abans d’aquell dia és molt important que tota la casa i els seus voltants estiguin summament nets, per això s’anomena aquesta jornada “dijous net”. Es creu que, si la casa està en perfecte ordre, serà un any d’èxits. A la tarda es llegeix a l’església el Calvari de Crist o “Strasti”.

Divendres Sant (22 abril): s’instal·la a les esglésies el “Sant Sudari” sobre el sepulcre de Crist, i se celebra el cant de les matines (l’hora més primerenca de l’alba).

Dissabte Sant (23 abril): es visita a l’església la sepultura de Crist i després de la missa de la tarda el sacerdot beneeix els aliments que es menjaran el diumenge de Pasqua. La salutació tradicional de la jornada és: “Jrestos Voskres” (“Crist ha ressuscitat”) i “Voïstenu Voskres” (“Realment va ressuscitar”).

Diumenge de Pasqua (24 abril): quan finalitza la Divina Litúrgia el sacerdot beneeix el pa que es repartirà aquell mateix diumenge. Quan es torna de l’església a les llars, cada cap de família ha de donar tres voltes a la casa i estables, per omplir tot el voltant de la beatitud de la resurrecció. Després entra a casa, on beneeix la família amb aquestes paraules: “Crist ha ressuscitat! Amb la resurrecció de Crist us desitjo a tots els presents sort, salut, molta alegria i bona aventura”.

Seguidament es col·loca la cistella amb el menjar beneït al saló principal de la casa, davant de les icones o quadres de sants, i la comparteix amb tota la família durant el dinar de pasqua.

Hi ha algunes activitats molt curioses dutes a terme pels barons, d’una banda, i les dones, de l’altra. Els homes realitzen els “Véyi”, torres armades per ells pujant cadascun sobre l’esquena de l’altre. I les dones s’encarreguen de les “Hahilke”, cants entonats per elles mateixes, que inclouen balls suaus i alegres.

El diumenge que segueix al de Pasqua (1 maig) se’l considera el diumenge del comiat o “Providná Nedila”, en el qual, segons creences populars, els morts, que havien vingut a celebrar amb la família la Pasqua de Resurrecció, tornen al seu camí.

GASTRONOMIA UCRAÏNESA DE SETMANA SANTA

D’una banda, hi ha els ous, que tenen un especial significat a la festa de Pasqua; signifiquen el renaixement que ens porta la primavera, la bondat, la felicitat de joia.

Hi ha diferents tipus d’ous:

La decoració dels ous de pasqua és una vella tradició ucraïnesa, en què participen principalment els adolescents i les dones de la casa. Per tal de poder treballar-los bé, es recobreixen d’una capa de cera que els fa especialment resistents, així també es poden gravar amb tota mena de filigranes, que al vessant més tradicional són dibuixos geomètrics o al·legories religioses.

Ous de Pasqua (Foto de siempreseraprimavera.blogspot.com)

D’altra banda, molt importants també, hi ha els pans fornejats, com la “Paska” o “Babke”, el pa dolç de pasqües, que s’enforna divendres o dissabte Sant pel dinar del diumenge. Aquest pa porta una espelma clavada que representa l’esplendor de la resurrecció.

Divendres, a més, s’enfornen els “bili paské” -panets blancs (sense ou), preparats amb farina-, que recorden els morts. Dissabte s’enfornen les “chorni Paské” -panets negres que es preparen amb farina de blat -, que són per regalar als pobres.

QUÈ HEM PREPARAT PER A LES 16 FAMÍLIES UCRAÏNESES?

Per tal de fer-los sentir com a casa, la Fundació d’Oncologia Infantil Enriqueta Villavecchia i la Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia hem volgut donar-los una bonica sorpresa i fer-los arribar un “Paska” a cadascuna de les famílies, de manera que, per un estoneta, puguin “traslladar-se” al seu país i celebrar la seva Setmana Santa. Aprofitem per donar les gràcies a la pastisseria Foix de Sarrià per la seva col·laboració.

D’altra banda, hem volgut compartir els nostres costums amb aquests nens, i gràcies a la col·laboració de la Fundació Barça, podran gaudir de la nostra tradicional mona de pasqua, que per a ells serà una cosa nova, però segur que en quedaran encantats!

Per a tots aquells que vulguin compartir la Setmana Santa amb alguna família ucraïnesa, us animem a fer un “Paska”. Us deixem un enllaç de la recepta i així podreu gaudir del deliciós pa dolç ucraïnès… ja ens explicareu com us ha sortit!

RECEPTA DE PASKA

“Paska” (Foto de recetasis.com)

La Fundació Josep Carreras i la Fundació Enriqueta Villavecchia han establert un dispositiu conjunt per a l’acollida i manutenció de 16 famílies de nens amb càncer d’Ucraïna a Barcelona. És un dispositiu a llarg termini i necessitem recursos per a mantenir aquesta atenció. Ens ajudes? Gràcies per ajudar-nos a que estiguin en un lloc segur. Gràcies per ser Imparables.