Ja han passat dos mesos de l’arribada del grup de nens oncològics procedents de Ucraïna, que, juntament amb les seves mares, germans, cosins, una àvia, una tieta i un pare, van arribar a Barcelona.
Dos mesos intensos, difícils.
També han estat dos mesos plens de sentit, i el primer balanç és molt més que positiu.
Els nens malalts han reprès o iniciat els tractaments, s’han realitzat ja diverses intervencions quirúrgiques. Totes les famílies es troben ubicades en allotjaments estables, en condicions òptimes per a l’atenció del càncer infantil, amb les necessitats bàsiques cobertes, amb un grup d’intèrprets coordinats a disposició i amb els tràmits fets. El grup d’infants en edat indicada està escolaritzat. Les escoles implicades ens han obert les portes facilitant l’acollida en tots els aspectes. Tindrem temps d’explicar les aventures que viurem a les escoles.
Hem anat resolent problemes i gestionant necessitats dia a dia, intentant entendre, i sobre tot, hem après. La Fundació Josep Carreras i la Fundació Enriqueta Villavecchia hem anat gestionant el dispositiu conjuntament, en equip, assumint cada setmana nous aspectes que calia resoldre. La Fundació Ronald McDonald i Afanoc/La casa dels Xuklis han sumat, fent-se càrrec de 3 i 2 famílies respectivament. També ens hem coordinat amb la Fundación Aladina, que s’ha fet càrrec de l’estada d’un nen a Madrid durant unes setmanes, per rebre una teràpia específica.
Els tres Hospitals, Sant Joan de Déu, Vall d’Hebron i Sant Pau, amb els seus professionals al capdavant, han liderat la part assistencial, la lluita contra la malaltia.
Treballar en equip entre entitats i hospitals és la clau.
La Svitlana, l’Anna i la Leila, s’han incorporat a l’equip com a coordinadores, programant la presència d’intèrprets, ajudant i acompanyant a les famílies i fent tràmits i gestions.
I, per acabar, tots vosaltres… Tantes i tantes col·laboracions, empreses i persones amigues que ens heu ajudat de mil maneres… Roba, sabates, complements, cotxets, fruita, menjar, pa, classes de idiomes, jocs, matalassos, mobles, instal·lacions, …. I traduccions, tants i tants moments de traducció regalats. Moments entre metges i famílies, i un intèrpret voluntari fent possible la comunicació.
Les anècdotes són incomptables.
La mirada de les mares és ara més serena.
El somriure dels nens i nenes és inesborrable.
Ja són dos mesos d’un gran treball en equip.
Gràcies a tots vosaltres per ajudar-nos.