El Mykhailo és un noi de 15 anys que va arribar d’Ucraïna amb la seva mare, l’Olena, i el seu germà petit, el Ioakim de 13 anys.

La família Hryshchenko vivia a Sumy, una ciutat a l’est del país fronterera amb Rússia, una de les primeres que va ser bombardejada per l’exèrcit rus. 

Ens explica l’Olena, de 52 anys, que el seu fill es va posar malalt el mes d’octubre i al desembre el diagnosticaven d’un sarcoma, un càncer que no es pot tractar al seu país per manca d’un protocol específic. La família estava pendent de traslladar-se a Alemanya per seguir un tractament especialitzat, però va esclatar la guerra. 

Olena, Ioakim, Mykhailo

El Mykhailo va ingressar molt debilitat a l’hospital de Sumy per començar un tractament amb quimioteràpia però van haver de fugir dies després, perquè les bombes rebentaven el vidres de les habitacions on estaven, com ell, més nens hospitallitzats. “No sabíem què fer -diu la mare- i vam anar a una altra ciutat, a Lviv, a l’oest del país, on ens van dir que segurament no podria sortir d’allà pel seu estat de salut tan debilitat…”, però finalment, van poder creuar la frontera fins a Polònia i des d’allà van viatjar a Barcelona “on ens van dir -explica- que aquí hi havia un bon tractament per a aquesta malaltia”.

Quan van arribar, els van traslladar a l’Hospital Vall d’Hebron, on el Mykhailo va reprendre la quimioteràpia i el protocol que se segueix amb aquest tipus de càncer, la radioteràpia de protons.

Després d’aquest mes i mig a Barcelona, l’Olena se sent més tranquil·la i el seu fill està evolucionant bé. “Estic molt agraïda i ens sentim molt estimats”, ens manifesta, però tot i això, l’Olena se sent amb “el cor dividit”. Va haver de deixar a Ucraïna gran part de la seva família: el seu marit, dues filles més grans i quatre netes. Ens explica que cada matí comença el dia amb notícies que li arriben de la guerra i plora i, cada nit, “acabo igual, preguntant-me per què segueixen bombardejant”. 

Ara vol aprendre espanyol i que Mykhailo tingui l’oportunitat de tenir un professor, com ja ho té el seu germà petit, que va a l’escola, molt a prop de la residència de la fundació Ronald McDonald on viuen temporalment.

Sortim de la casa i acompanyem l’Olena a l’hospital per parlar amb el Mykhailo, que està a punt de rebre l’alta després de l’ingrés que fa, durant dos dies, mentre dura el tractament. Abans, però, ens mostra amb orgull des del telèfon mòbil el vídeo que va filmar el seu fill sobre els primers dies de la guerra a Sumy, amb imatges impactants i un missatge clar adreçat a Putin: que acabi la violència, “stop guerra”.

El Mykhailo vol ser director de cinema quan acabi a Espanya el tractament. Va rebre una beca, que li va lliurar en mà el president Zelenski, per fer una pel·lícula; “no és el curtmetratge que hagués volgut fer, però, quan en surti -ens explica- espero recuperar la llibertat per poder escriure un nou guió, el de la meva vida”.

Estem segurs que ho aconseguiràs!