L’Angela té 43 anys i és la cap de la família. Viu a Kremenchuk, una ciutat industrial del centre dUcraïna banyada pel riu Dniéper. La seva família és nombrosa. Té un fill de 19 anys, en Vova, un altre de 12, el Dani, i la petita Lisa, de 9 anys. Encara que la Lisa és la seva filla petita, no és la més menuda de la família, ja que, en Vova, té dos fills, un de 8 mesos i un altre de 2 anys. Viuen tots junts amb el seu marit Yanush i amb una neboda.
El Yanush i en Vova treballen en una fàbrica i l’Angela recull nous per a vendre-les al mercat. Però el 24 de febrer, tot va fer un gir de 180º quan la guerra va començar.
L’Angela, el Dani i la Lisa van haver de marxar, i en Vova i el Yanush es van quedar a casa, sense feina perquè la fàbrica va ser bombardejada.
Però aquest canvi brusc a la vida de l’Angela ja es va iniciar fa 3 anys, quan la Lisa va començar a trobar-se malament i li van diagnosticar un tumor cerebral. El passat mes de febrer, quan la guerra va esclatar, la Lisa estava ingressada a l’hospital de la seva ciutat. L’endemà, l’Angela no ho va dubtar ni un moment: va empaquetar les seves coses, va agafar als seus fills petits i es va posar a fer camí cap a Lviv. Gràcies a una fundació d’ajuda a infants amb càncer, va poder sortir de la seva ciutat en un tren abarrotat de mares i nens amb destí a la frontera amb Polònia. Primer va ser el trajecte de 900km fins a Lviv, després un bus cap a Polònia i, per últim, un altre tren de 6 hores fins a Varsòvia. Més tard, un avió els va dur a Barcelona, directes a l’hospital.
Ja estan instal·lats en un allotjament temporal mentre la Fundació Josep Carreras i la Fundació Enriqueta Villavecchia estem preparant una casa d’acollida. “Em sento molt agraïda per tot, i ho dic en el meu nom i en el nom de tota la meva família. Desitjo amb totes les meves forces poder tornar a Ucraïna amb el meu marit i el meu fill gran, però sé que estant a Barcelona li estem oferint una possibilitat a la Lisa. S’està medicant i aviat la podran operar. Moltes gràcies, de tot cor”.