Les dues últimes famílies ucraïneses acollides en un pis de la Fundació Villavecchia han tornat al seu país d’origen per retrobar-se amb els seus pares i germans.

Des del març del 2022, hem acompanyat 16 nens i nenes amb càncer i les seves famílies, i els hem ofert la millor qualitat de vida possible mentre han seguit el seu tractament a tres hospitals: Sant Pau, Sant Joan de Déu i Vall d’Hebron.

A més de garantir l’allotjament en dos pisos d’acollida i en una casa, la manutenció, la cobertura de necessitats bàsiques, els desplaçaments i els tràmits d’aquestes famílies ucraïneses, s’han cobert les seves necessitats de comunicació amb intèrprets, i han rebut atenció i acompanyament per part del nostre equip de voluntariat en l’escolarització, les celebracions i la participació en activitats de lleure.

Acabats els tractaments mèdics, algunes famílies han passat a mans de Creu Roja Catalunya, i d’altres han tornat a Ucraïna o han provat sort en altres països europeus. El 9 de juliol vam acomiadar les últimes dues famílies que teníem acollides: la del Denys i la del Taràs. Precisament en Denys va celebrar recentment el seu 5è aniversari amb una petita festa a la seu de la Fundació Villavecchia.

La Leila ha estat acompanyant en Denys, en Taràs i les seves mares fins l’últim moment.

També hem volgut dedicar un gran GRÀCIES a les cinquanta persones voluntàries que ens han donat suport, especialment com a intèrprets, mentre aquest dispositiu ha estat en marxa. Al mes de juny, vam convidar aquestes voluntàries i voluntaris a una trobada durant la qual vam poder conversar sobre com els havia enriquit poder ajudar aquests 16 nens i nenes amb càncer i les seves famílies, i com aquesta experiència marcarà per sempre les seves vides.

Algunes de les persones voluntàries que ens han ajudat en aquest dispositiu d’acollida.

Una subvenció de la Fundación Mutua Madrileña ha permès sufragar les despeses del tram final del dispositiu; entre d’altres, l’allotjament d’alguns nens i el sou d’una traductora originària d’Ucraïna a temps complet, la Leila, que ha ajudat les famílies al llarg del seguiment mèdic, en els tràmits i en la gestió d’ajudes socials i econòmiques, en col·laboració amb una treballadora social de la Fundació, la Isabel. Juntes han avaluat cada cas, s’han comunicat amb les famílies i els han explicat les opcions disponibles: quedar-se a Espanya, tornar al seu país d’origen o traslladar-se a un altre país de la Unió Europea on poder fer el seguiment hospitalari, passada la fase aguda de la malaltia.

En aquesta darrera fase del dispositiu, la coordinació ha estat fonamental per donar a les famílies les eines necessàries per seguir el seu propi camí. Malauradament, la guerra continua, però ens queda la satisfacció d’haver ajudat i acompanyat aquests nens i nenes en el pitjor moment de les seves vides. Mai no els oblidarem, contents d’haver fet tot el possible per veure’ls somriure.

Gràcies a tots els que heu aportat el vostre gra de sorra perquè aquest suport fos possible!