A hores d’ara, la Inés ja sap que les casualitats no existeixen. I si n’hi ha, estan molt ben orquestrades.
Ser professora tota una vida. Estimar la teva professió. Jubilar-te i saber que del que t’acomiades és de les obligacions, no de les passions, i continuar amb la teva vocació. Aprenent a ensenyar a aprendre, i acompanyant infants en perill d’exclusió social des de la Fundació SENDRA.
I un dia, al col·legi del teu nét que, per casualitat, és un dels que escolaritzen nens ucraïnesos acollits a Barcelona, li pregunten al teu fill si coneix algú amb temps i traça per muntar mobles a la nova casa d’acollida de les famílies ucraïneses.
I el seu fill, el de la Inés, casualment, just en aquell moment, disposa d’uns dies lliures. I sí, munta els mobles i també pregunta si es necessita algú que ensenyi castellà als nens i pares nouvinguts.
I, casualitat! Sí, per descomptat que fa falta un professor, i la Inés fa anys que es dedica a ensenyar castellà a nois estrangers, nouvinguts o mal integrats. I ho fa prou bé. I sap acompanyar i crear vincles que endolceixen la vida dels qui no ho han tingut gens fàcil.
I ara, la Inés és feliç fent classes de dilluns a dissabte a La Caseta. De moment, les seves alumnes incondicionals són les mares de família, encara que sovint s’hi uneix algun pare i algun petit, sobretot els dissabtes.
Ella, després de tants anys, encara se sorprèn de la gran capacitat que té l’ésser humà, i sobretot els més petits, d’aprendre. Fins i tot quan la grafia i la fonètica del nou idioma no tenen res a veure amb el teu.
La Inés es preparar cada classe amb afecte, “jo preparo tot el material, tinc una base que trec d’Internet i de llibres que tinc, i ho preparo tot segons el que he treballat el dia anterior”, ens explica.
Les ganes, el bon humor i l’alegria que encomanen les noves alumnes de La Caseta són el seu millor premi.
Més enllà de les casualitats que l’han portat a conèixer i acompanyar aquestes dones, la Inés sap que “per desgràcia, no podem predir quant de temps passaran aquí, però sembla que va per llarg, i elles tenen moltes ganes de poder comunicar-se i començar a fer vida autònoma fora de La Caseta”.
Ho aconseguiran. No en tenim cap dubte.
Si vols col·laborar amb la Fundació Enriqueta Villavecchia i la Fundació Josep Carreras, pots fer-ho a través del Dispositiu Especial de d’Acollida a nens oncològics. Necessitem més recursos per a poder continuar atenent a aquestes famílies.