El Denys, de 4 anys i la seva mare, la Nataliia, és una altra de les famílies que van arribar procedents d’Ucraïna el passat 18 de març. Ells son de Poltava, d’una petita ciutat al costat de Bakumivka, relativament a prop de Járkov i no gaire lluny de Mariúpol.

El 19 de febrer el Denys es va començar a trobar molt malament. Li van fer moltes analítiques que van enviar a Kiiv. El 21 de febrer ja tenia els resultats de les proves. Li varen diagnosticar una leucèmia i van decidir ingressar al Denys a un hospital de Poltava, el seu municipi. En aquesta fase d’inici d’una leucèmia és important començar el tractament el més aviat possible, i ho va poder fer el 23 de febrer. Però, l’endemà, va esclatar la guerra.

La familia Maksakov i Barcelona

De seguida varen començar els bombardejos forts a Mariúpol. La doctora del Denys els va informar que començaven a evacuar als pacients oncològics i tot va ser tot molt ràpid. En pocs dies, tenien preparat el circuit de sortida. Primer anirien en bus fins a Lviv i després en tren fins a Polònia. Al final d’aquest viatge de sortida del seu país, van saber que els traslladarien en avió fins a Barcelona.

El Denys va ser un dels nens de tot el grup que arribava a Barcelona que requeria ingrés directe. Una ambulància del Servei d’Emergències Mèdiques l’esperava a les escales de l’avió, juntament amb un intèrpret que els va acompanyar en les primeres hores a Barcelona, durant l’arribada a una nova ciutat i l’ingrés a un hospital diferent, lluny de casa.

Han passat els dos primers mesos a Barcelona tancats en una habitació  de l’hospital de Sant Pau, acompanyats per tot l’equip de professionals de Sant Pau i de la Fundació Villavecchia. La Nadia, la mare d’un nen que va ser atès també en aquest hospital fa un temps, ha estat una gran aliada. Desitjava poder ajudar i ho ha pogut fer: ha estat sempre amb ells, ajudant en les traduccions, acompanyant i facilitant estones de joc i descans a tots dos.

El passat dissabte 21 de maig, mare i fill ,per fi van poder veure els carrers de la nostra ciutat. Al Denys li han donat l’alta hospitalària després d’haver finalitzat 2 protocols de tractament.

Estan allotjats i compartint pis amb una altra familia ucraniana en un dels allotjaments d’acollida de la Fundació Enriqueta Villavecchia. El Denys a d’estar molt a prop de l’hospital ja que encara està en fase de tractament mèdic intens. Per això, encara és necessari que ingressi sovint.

Al pis d’acollida de la Fundació, conviuen dues families en les mateixes circunstàncies: venen de molt lluny, fugint d’una guerra, i lluitant contra el càncer infantil.

Nataliia, com totes les mares desplaçades, té el cor dividit, està contenta d’estar a Barcelona i de que el Denys pugui tractar-se en el que es considera un dels millors hospitals del món.

Però vol tornar a casa seva el més aviat possible, quan el tractament i la guerra ho permetin, ja que allà els espera tota la seva família, especialment el seu marit que és qui està cuidant del seu altre fill, un petit de 3 anys.

Necessitem i necessitarem ajuda per a desplegar l’operatiu d’acollida i allotjament durant el temps que duri el tractament. La millor manera d’ajudar-nos és a través de donatius econòmics, que ens permetran finançar recursos i materials, segons les necessitats.

Moltes gràcies a tots i totes. Estem i estan en un lloc segur i, junts, som Imparables.