{"id":764,"date":"2022-08-09T07:05:00","date_gmt":"2022-08-09T07:05:00","guid":{"rendered":"https:\/\/diariodeunaacogida.org\/?p=764"},"modified":"2022-08-10T12:05:02","modified_gmt":"2022-08-10T12:05:02","slug":"capitulo-17-la-abogada-que-acompanaba-a-ninos-con-cancer","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/diariodeunaacogida.org\/ca\/capitulo-17-la-abogada-que-acompanaba-a-ninos-con-cancer\/","title":{"rendered":"Cap\u00edtol 17: L’advocada que acompanyava nens amb c\u00e0ncer"},"content":{"rendered":"\n

Tot comen\u00e7a amb una m\u00e0, la de la Leila, agafant la del Tar\u00e0s. La Leila va ser la primera acompanyant del Tar\u00e0s, pacient de leuc\u00e8mia de 4 anys, i la seva mare, Svitlana, a l’Hospital Sant Joan de D\u00e9u. En l’\u00faltim cap\u00edtol del blog us present\u00e0vem la hist\u00f2ria del Tar\u00e0s i avui li toca a la Leila, que el va cuidar i ajudar des de la seva arribada, qui el va agafar de la m\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2, qu\u00e8 fa una advocada en una planta d’oncologia d’un hospital infantil acompanyant a un nen amb leuc\u00e8mia que fuig d’una guerra? Tota aquesta hist\u00f2ria comen\u00e7a en la Facultat de Dret de Dnipr\u00f3, al centre d’Ucra\u00efna. All\u00ed la Leila va acabar la carrera de Dret i, en aquesta mateixa ciutat que la va veure n\u00e9ixer fa 34 anys i on viu tota la seva fam\u00edlia, va comen\u00e7ar a treballar exercint la seva professi\u00f3 com a especialista en dret civil i comercial.<\/p>\n\n\n\n

I el 2013, la Leila va venir de vacances per primera vegada a Barcelona. I s’enamor\u00e0 perdudament de la ciutat. A la seva tornada a Ucra\u00efna, decideix que viur\u00e0 a Barcelona i comen\u00e7a poc a poc a planificar la seva partida. Sempre li ha agradat el m\u00f3n de l’hostaleria aix\u00ed que tres anys m\u00e9s tard, ho deixa tot; deixa el seu treball d’advocada, deixa a la seva mare i al seu germ\u00e0, deixa la seva ciutat; i es planta a Barcelona disposada a menjar-se el m\u00f3n i a obrir un negoci propi en el m\u00f3n de l\u2019hostaleria. A Barcelona comen\u00e7a a treballar en grans esdeveniments com a cambrera. \u201cM’encanta el turisme, els idiomes, con\u00e8ixer a gent\u2026\u201d, explica la Leila. I a Barcelona, treballant, tamb\u00e9 va con\u00e8ixer a un andal\u00fas, Juan, la seva parella.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"
La Leila a la Fundaci\u00f3 Villavecchia.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Durant el 2021 els va visitar la mare de la Leila, a la qual no veien des de feia molts mesos. I el mateix any, van poder passar uns dies a la costa d’Almeria amb la fam\u00edlia del Juan. \u201cEl 2022 era l’any d’anar a Ucra\u00efna, d’ensenyar-li el meu pa\u00eds al Juan, de veure als meus, per\u00f2 va esclatar la guerra\u201d, explica Leila consternada. \u201cAl principi, la meva mare es va negar a abandonar el pa\u00eds. Em va costar m\u00e9s d’un mes conv\u00e8ncer-la de que vingu\u00e9s a Barcelona. I el meu germ\u00e0, Dimitro, quan va comen\u00e7ar la guerra, es va allistar en l’ex\u00e8rcit i al cap de poc el van enviar a combatre a Jarkov. Cada dia ens envia un missatge explicant que est\u00e0 b\u00e9, en fi, que est\u00e0 viu\u201d.<\/p>\n\n\n\n

La Leila col\u00b7laborava amb un comer\u00e7 a Barcelona i all\u00ed li van avisar que les Fundacions Enriqueta Villavecchia i Josep Carreras necessitaven ajuda de traductors voluntaris per a un grup de nens amb c\u00e0ncer que havia arribat d’Ucra\u00efna. \u201cPer qu\u00e8 no? Vaig pensar. No puc fer res per la meva gent des d’aqu\u00ed. Faig com tots els meus compatriotes: recollir medicaments, menjar, roba\u2026 per\u00f2 aquesta \u00e9s una oportunitat de donar una mica m\u00e9s. I el meu primer pacient va ser el Tar\u00e0s, un nen de quatre anys malalt de leuc\u00e8mia. Amb aquest treball sento que estic en el lloc en el qual haig d’estar. Puc ajudar a persones concretes. Al principi va ser dur. Jo no tenia experi\u00e8ncia en hospitals i la primera vegada que vaig veure a la Liza, una altra pacient beb\u00e8 del grup, preparant-se per a la radioter\u00e0pia em vaig haver d’amagar per plorar. Impacta. Per\u00f2 tamb\u00e9 t’impacten les coses bones, l’afecte, l’agra\u00efment, la satisfacci\u00f3 d’estar fent una cosa bona<\/em>\u201d, afirma Leila.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"
La Leila acompanyant a les fam\u00edlies ucra\u00efneses acollides<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

\u201cQuan comences a treballar amb pacients amb c\u00e0ncer t’adones que abans entenies la teoria, per\u00f2 la pr\u00e0ctica, \u00e9s diferent. Formo part d’un engranatge en el qual estan els metges, els equips d’infermeria, les Fundacions\u2026 per\u00f2 el treball que fem les meves companyes i jo com a acompanyant,  alleuja molt. Una mam\u00e0 del grup em deia un dia que, sense l’ajuda per a gestions, consolat, traduccions als hospitals, petites coses del dia a dia…per a elles seria com estar en el triangle de les Bermudes. \u00c9s complicat estar en un pa\u00eds tan diferent, amb una llengua tan diferent. Tot i que et tracten molt b\u00e9, de que est\u00e0s molt agra\u00eft, \u00e9s dif\u00edcil navegar entre tantes proves, tr\u00e0mits, papers, horaris, visites\u2026\u201d,<\/em> afirma Leila.<\/p>\n\n\n\n

I aix\u00ed va ser com una advocada ucra\u00efnesa va trobar el seu lloc a la vora del Mediterrani, a 3.500km de la seva casa, donant la m\u00e0 a un nen amb c\u00e0ncer del seu pa\u00eds.<\/p>\n\n\n\n

Necessitem i necessitarem ajuda per a desplegar l\u2019operatiu d\u2019acollida i allotjament durant el temps que duri el tractament. La millor manera d\u2019ajudar-nos \u00e9s a trav\u00e9s de donatius econ\u00f2mics, que ens permetran finan\u00e7ar recursos i materials, segons les necessitats.<\/p>\n\n\n\n

Moltes gr\u00e0cies a tots i totes. Estem i estan en un lloc segur i, junts, som Imparables.<\/p>\n\n\n\n

\n
COL\u00b7LABORA ARA<\/a><\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Tot comen\u00e7a amb una m\u00e0, la de la Leila, agafant la del Tar\u00e0s. La Leila va ser la primera acompanyant del Tar\u00e0s, pacient de leuc\u00e8mia de 4 anys, i la seva mare, Svitlana, a l’Hospital Sant Joan de D\u00e9u. En l’\u00faltim cap\u00edtol del blog us present\u00e0vem la hist\u00f2ria del Tar\u00e0s i avui li toca a […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":767,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":true,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16],"tags":[42,28,40,41,29,39],"class_list":["post-764","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-diari-duna-acollida","tag-fondo-de-emergencia-2","tag-guerra-2","tag-leucemia","tag-solidaridad","tag-stop-war-2","tag-ucrania-2"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/diariodeunaacogida.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/764","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/diariodeunaacogida.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/diariodeunaacogida.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/diariodeunaacogida.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/diariodeunaacogida.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=764"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/diariodeunaacogida.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/764\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":782,"href":"https:\/\/diariodeunaacogida.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/764\/revisions\/782"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/diariodeunaacogida.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/767"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/diariodeunaacogida.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=764"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/diariodeunaacogida.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=764"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/diariodeunaacogida.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=764"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}