{"id":761,"date":"2022-07-27T07:00:00","date_gmt":"2022-07-27T07:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/diariodeunaacogida.org\/?p=761"},"modified":"2022-07-27T08:12:33","modified_gmt":"2022-07-27T08:12:33","slug":"capitol-16-taras-i-svitlana","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/diariodeunaacogida.org\/ca\/capitol-16-taras-i-svitlana\/","title":{"rendered":"Cap\u00edtol 16: Tar\u00e0s i Svitlana"},"content":{"rendered":"\n

El Sergei t\u00e9 20 anys i una beb\u00e8 de 6 mesos, Anastasia. Ell i la seva dona viuen amb els germans d\u2019ell: la Diana, de 18 anys, la Solomia de 15, el Dimas de 12 i la petita Polina, de 8. Conviuen tots junts amb el pare de la fam\u00edlia, Valera, en un pobre de la prov\u00edncia de Lutsk, al nord oest d\u2019Ucra\u00efna, a prop de la frontera amb Bielor\u00fassia. Per\u00f2 falten dues persones de la fam\u00edlia: el Tar\u00e0s<\/strong>, el germ\u00e0 m\u00e9s petit, de 4 anys, i la Svitlana<\/strong>, la mare de la fam\u00edlia. Abans d\u2019esclatar la guerra, convivien 10 persones a la casa familiar, al camp. Vivien una vida molt tranquil\u00b7la, de treball a la muntanya i als camps, envoltats d\u2019animals.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 la guerra va comen\u00e7ar a desmuntar-ho tot aquell fat\u00eddic 24 de febrer de 2022. S\u2019escoltaven explosions a diari, per\u00f2 el cop m\u00e9s dur va arribar el 6 de mar\u00e7, deu dies despr\u00e9s d\u2019esclatar la guerra: al Tar\u00e0s, el petit de la fam\u00edlia de nom\u00e9s 4 anys li van diagnosticar leuc\u00e8mia aguda.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"
El Tar\u00e0s durant els seus primers dies d’ingr\u00e9s, ja a Barcelona.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Fa just quatre mesos que la Svitlana i el seu fill Tar\u00e0s van arribar a Barcelona. Mai havien sortit del seu pa\u00eds ni de la seva provincia. Van arribar espantats, amb una petita maleta i roba d\u2019abric. La Svitlana reconeix que estava molt estressada per la situaci\u00f3: l\u2019idioma diferent, l\u2019avi\u00f3, l\u2019ambul\u00e0ncia…Ara tot \u00e9s diferent.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 tornem a aquell 6 de mar\u00e7. El Tar\u00e0s no tenia cap s\u00edmptoma, nom\u00e9s molta mucositat. La Svitlana el va dur a l\u2019ambulatori del poble; per\u00f2 no sembla tenir massa import\u00e0ncia. En un sol dia va empitjorar i va comen\u00e7ar a respirar molt malament. El van dur a Lutsk, la ciutat gran m\u00e9s propera al seu poble i all\u00ed li van diagnosticar una leuc\u00e8mia limfobl\u00e0stica aguda de tipus T. La leuc\u00e8mia limfobl\u00e0stica aguda tipus B en nens \u00e9s el c\u00e0ncer infantil m\u00e9s freq\u00fcent. A Espanya, aproximadament amb la mateixa poblaci\u00f3 que Ucra\u00efna, es diagnostiquen al voltant de 350 casos cada any. Per\u00f2 les leuc\u00e8mies de tipus T son extranyes. A Lutsk els van avidar r\u00e0pidament que ells no podrien oferir-li un tractament adequat al Tar\u00e0s.i encara menys en situaci\u00f3 de guerra. A l\u2019hospital de Lutsk van poder posar-li la primera quimioter\u00e0pia per a estabilitzar-lo una mica, per\u00f2 el nen estava cada vegada pitjor i els metges els van recomanar fugir amb urg\u00e8ncia cap a Pol\u00f2nia. La vida del Tar\u00e0s corria perill.<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de quatre dies de viatge, la Svitlana es trobava a l\u2019aeroport de Varsovia esperant un avi\u00f3 que la duria, a ella i al seu fill, a Barcelona. Ella, que mai havia sortit de la seva provincia. Ella, mare de 6 fills i mestressa de casa. Ella, creient i mare abnegada. Ella, que portava quatre dies d\u2019autocar en autora per a rec\u00f3rrer 400km. Ella, que no sabia ni d\u2019on treure les forces.<\/p>\n\n\n\n

I les va treure! La meitat del grup que va viatjar fins a Vars\u00f2via va anar a Su\u00efssa i l\u2019altra meitat a Barcelona. A l\u2019avi\u00f3 ja els estava esperant una infermera de l\u2019Hospital de Sant Joan de D\u00e9u, que acompanyaria al grup fins a Barcelona. A l\u2019avio, algunes cares conegudes \u201cRecordo a la Masha, la mare del Yehor i a l\u2019Anghela, la mare de la Liza, amb les que convivim a la casa d\u2019acollida. Amb elles vaig fer el viatge de Lviv a Vars\u00f2via en bus. Eren tres busos plens de mares, nens oncol\u00f2gics i germans. Tots en la mateixa situaci\u00f3. El Tar\u00e0s estava molt d\u00e8bil\u201d. Explica la Svitlana, emocionada.<\/p>\n\n\n\n

Interrompre la primera inducci\u00f3 a un pacient de leuc\u00e8mia aguda es molt perill\u00f3s. El Tar\u00e0s ni va baixar de l\u2019avi\u00f3. Als peus de la nau, ja a Barcelona, l\u2019esperava l\u2019ambul\u00e0ncia que el traslladaria d\u2019urg\u00e8ncia a l\u2019Hospital Sant Joan de D\u00e9u. All\u00ed el Tar\u00e0s va estar ingressat un mes sencer per a que els metges aconseguissin estabilitzar-lo i reprendre el tractament. A m\u00e9s, nom\u00e9s quatre dies despr\u00e9s d\u2019aterrar a Barcelona, el Tar\u00e0s i la seva mare van donar positiu en COVID, amb el risc que aix\u00f2 suposava per al petit.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"
El Tar\u00e0s recuperant-se a l’Hospital Sant Joan de D\u00e9u<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Ara el Tar\u00e0s est\u00e0 millor i, sobretot, responent molt b\u00e9 al tractament. T\u00e9 ingressos sovint, per\u00f2 ha pogut gaudir tamb\u00e9 d\u2019estar a la casa d\u2019acollida i jugar amb la Nikita i el Yehor, els seus amics de l\u2019\u00e0nima. Cada dia la Svitlana truca al seu marit per a saber com estan a Ucra\u00efna. \u201cEstan bastant b\u00e9, espantats per\u00f2 b\u00e9. Per sort o per desgr\u00e0cia tots han apr\u00e8s a posar-se al seu nou lloc i recolzar-se entre ells. El meu marit i la meva sogra recolzen molt al grup i estan \u2018dirigint\u2019 l\u2019equip\u201d<\/em>. Comenta la Svitlana amb un somriure, \u201cSabem que estarem fira de casa molt de temps. El tractament del Tar\u00e0s durar\u00e0 2 anys. \u00c9s dif\u00edcil, jo mai havia estat lluny de la meva fam\u00edlia tant de temps. Per\u00f2 penso que he d\u2019estar molt agra\u00efda pel recolzament i el tracte que estem rebent aqu\u00ed. Est\u00e0vem molt espantats al principi, per\u00f2 aqu\u00ed nom\u00e9s ens han donat somriures, acompanyament, amor i una atenci\u00f3 m\u00e8dica immillorable. Clar que se\u2019m trenca el cor de no poder veure els meus altres fills, per\u00f2 un dia el Tar\u00e0s, em va dir una cosa que recordo cada minut. Amb nom\u00e9s 4 anys em va dir: si jo no ploro, tu no plores\u201d.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed que \u00e9s nom\u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de temps.<\/p>\n\n\n\n

Necessitem i necessitarem ajuda per a desplegar l\u2019operatiu d\u2019acollida i allotjament durant el temps que duri el tractament. La millor manera d\u2019ajudar-nos \u00e9s a trav\u00e9s de donatius econ\u00f2mics, que ens permetran finan\u00e7ar recursos i materials, segons les necessitats.<\/p>\n\n\n\n

Moltes gr\u00e0cies a tots i totes. Estem i estan en un lloc segur i, junts, som Imparables.<\/p>\n\n\n\n

\n
COL\u00b7LABORA ARA<\/a><\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El Sergei t\u00e9 20 anys i una beb\u00e8 de 6 mesos, Anastasia. Ell i la seva dona viuen amb els germans d\u2019ell: la Diana, de 18 anys, la Solomia de 15, el Dimas de 12 i la petita Polina, de 8. Conviuen tots junts amb el pare de la fam\u00edlia, Valera, en un pobre de […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":758,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":true,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16],"tags":[26,30,28,29,27],"class_list":["post-761","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-diari-duna-acollida","tag-cancer-infantil-2","tag-fundacio-josep-carreras","tag-guerra-2","tag-stop-war-2","tag-ucraina"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/diariodeunaacogida.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/761","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/diariodeunaacogida.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/diariodeunaacogida.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/diariodeunaacogida.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/diariodeunaacogida.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=761"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/diariodeunaacogida.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/761\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":762,"href":"https:\/\/diariodeunaacogida.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/761\/revisions\/762"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/diariodeunaacogida.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/758"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/diariodeunaacogida.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=761"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/diariodeunaacogida.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=761"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/diariodeunaacogida.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=761"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}