{"id":641,"date":"2022-05-21T07:00:00","date_gmt":"2022-05-21T07:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/diariodeunaacogida.org\/?p=641"},"modified":"2022-05-18T09:24:32","modified_gmt":"2022-05-18T09:24:32","slug":"capitol-10-lodissea-duna-refugiada-ucrainesa-i-el-seu-fill-amb-cancer","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/diariodeunaacogida.org\/ca\/capitol-10-lodissea-duna-refugiada-ucrainesa-i-el-seu-fill-amb-cancer\/","title":{"rendered":"Cap\u00edtol 10: L\u2019odissea d\u2019una refugiada ucra\u00efnesa i el seu fill amb c\u00e0ncer"},"content":{"rendered":"\n

\u00c1ngela Lara<\/strong>, periodista del diari La Raz\u00f3n<\/strong>, ha donat veu a Svitlana<\/strong> Chubariev, dona ucra\u00efnesa refugiada i mare d\u2019un fill amb c\u00e0ncer en un article on ens explica l\u2019odissea que han viscut fins a poder arribar a Barcelona acollits per la Fundaci\u00f3 Enriqueta Villavecchia i la Fundaci\u00f3 Josep Carreras.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Svitlana amb els seus dos fills.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

El 18 de mar\u00e7, la Svitlana va poder sortir d\u2019Ucra\u00efna i viatjar a Barcelona amb els seus dos fills per a qu\u00e8, un d\u2019ells, l\u2019Andrii, pugui rebre tractament contra el tumor cerebral que pateix.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019Andrii i la seva germana, juntament amb la seva mare Svitlana i el seu pare, duien una vida tranquil\u00b7la a Kiev. L\u2019Andrii \u00e9s un noi molt esportista i un gran amant de la boxa, i estava preparant-se per a competir en aquesta disciplina esportiva quan va arribar el cop del seu diagn\u00f2stic.<\/p>\n\n\n\n

\u201cL\u2019Andrii t\u00e9 un glioma que no es pot operar. L\u2019\u00fanica cosa que van poder fer despr\u00e9s del diagn\u00f2stic va ser intervenir-lo per a posar-li una v\u00e0lvula mitjan\u00e7ant la qual poden treure el l\u00edquid que, degut a la malaltia, se li estava acumulant al cervell, a m\u00e9s de treure una mostra del tumor per a poder fer-li una bi\u00f2psia\u201d, explica la seva mare. L\u2019Andrii, per part seva, l\u2019\u00fanic que desitjava era que tot pass\u00e9s per a poder tornar a boxejar.<\/p>\n\n\n\n

En ple proc\u00e9s de proves per a decidir quin era el millor tractament a seguir per l\u2019Andrii, la guerra va esclatar al seu pa\u00eds. \u201cEn aquells moments est\u00e0vem vivint en una casa que ten\u00edem a les afores de Kiev a la que ens vam mudar arran de la pand\u00e8mia\u201d, explica Svitlana, qui recorda que \u201csi el conflicte va arrancar el 24 de febrer, el 25 ja ten\u00edem a les tropes a la porta de casa\u201d. Avui en dia, la localitat en la qual es va refugiar la fam\u00edlia est\u00e0 completament arrasada i el 70% de la poblaci\u00f3 ha mort.<\/p>\n\n\n\n

Sempre que es podia, la Svitlana conversava telef\u00f2nicament amb el metge de l\u2019Andrii. Ell els va aconsellar que sortissin com m\u00e9s aviat millor del pa\u00eds. Amb nom\u00e9s dues dosis de la medicaci\u00f3 que ajudava a l\u2019Andrii a calmar el dolor, Svitlana i tota la fam\u00edlia van posar rumb a Lviv, un poble prop de la frontera amb Pol\u00f2nia, a la recerca d\u2019un contacte que els ajudaria a sortir del pa\u00eds.<\/p>\n\n\n\n

La Svitlana conta amb molta angoixa el patiment que van passar aquells dies, on arribar a un lloc segur semblava una tasca impossible.<\/p>\n\n\n\n

Van tardar 10 dies a arribar a Lviv, 10 dies d\u2019odissea entre carreteres tallares, pen\u00faries o por. El 12 de mar\u00e7, per fi, van aconseguir arribar. L\u2019angoixa es multiplicava, no nom\u00e9s per la por a la guerra que estaven vivint, sin\u00f3 tamb\u00e9 pel fet de saber que l\u2019Andrii no estava rebent l\u2019atenci\u00f3 m\u00e8dica que tant necessitava.<\/p>\n\n\n\n

Un cop a Lviv, l\u2019Andrii no va poder iniciar les sessions de quimioter\u00e0pia perqu\u00e8, una vegada comen\u00e7at el tractament, no es podia interrompre i no tenien cap seguretat de que all\u00f2 an\u00e9s a ser aix\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, el 14 de mar\u00e7, va arribar la millor de les not\u00edcies. L\u2019Hospital Sant Jude Global, de Memphis, Estats Units, estava intentant gestionar l\u2019evacuaci\u00f3 de tots els infants ucra\u00efnesos amb c\u00e0ncer pedi\u00e0tric per a poder seguir amb els seus tractaments en hospitals d\u2019altres pa\u00efsos europeus.<\/p>\n\n\n\n

El 16 de mar\u00e7, la Svitlana i els seus dos fills van pujar a un autocar per a, dos dies despr\u00e9s, poder aterrar a Barcelona, juntament amb 15 fam\u00edlies m\u00e9s, on la Fundaci\u00f3 Enriqueta Villavecchia i la Fundaci\u00f3 Josep Carreras, amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de l\u2019administraci\u00f3 i d\u2019altres entitats, ja hav\u00edem organitzat el dispositiu d\u2019acollida.<\/p>\n\n\n\n

La resta de la seva fam\u00edlia, el seu marit incl\u00f2s, es van quedar a Ucra\u00efna i van tornar a Kiev. Tant ella com la seva fam\u00edlia, s\u00f3n conscients que la prioritat \u00e9s que l\u2019Andrii rebi el tractament adequat per a poder derrotar la malaltia i en aix\u00f2 estan ara mateix.<\/p>\n\n\n\n

El 6 d\u2019abril, l\u2019Andrii va ser intervingut i avui en dia ja porta tres sessions de quimioter\u00e0pia.<\/p>\n\n\n\n

\u201c\u00c9s incre\u00efble el tracte que hem rebut aqu\u00ed i els procediments que fan servir que fan servir al Sant Joan de D\u00e9u\u201d, comenta la Svitlana, qui, sobre el tractament, senyala que \u201cles primeres sessions de quimioter\u00e0pia li fan estar una mica cansat i s\u2019ha aprimat, per\u00f2 l\u2019altre dia ja estava fent flexions i saltant a corda\u201d<\/p>\n\n\n\n

Ara, despr\u00e9s de mesos de malson, la Svitlana, asseguda al pati de La Caseta, admet que encara no \u00e9s del tot conscient del que ha viscut d\u2019en\u00e7\u00e0 que la guerra va esclatar al seu pa\u00eds. \u201cLa pitjor part va ser la desconeixen\u00e7a dels primers dies de la guerra, on no sab\u00edem qu\u00e8 fer, per\u00f2 ara, estan tractant al meu fill al Sant Joan de D\u00e9u, he d\u2019admetre que hem tocat el cel. He d\u2019agrair enormement com ens han ajudat i acollit la gent d\u2019aqu\u00ed. Tenen uns cors enormes\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Encara que est\u00e0 lluny dels seus i no sap si podr\u00e0 tornar algun dia a Ucra\u00efna, ja que \u00e9s possible que all\u00e0, despr\u00e9s de la guerra, no puguin oferir al seu fill el tractament que necessita, t\u00e9 molt clar que \u201cl\u2019\u00fanic que importa ara \u00e9s que l\u2019Andrii es curi\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Us convidem a llegir l\u2019article a<\/strong> \u201cL\u2019odissea d\u2019una ucra\u00efnesa refugiada i el seu fill amb c\u00e0ncer\u201d.<\/a><\/p>\n\n\n\n

Necessitem i necessitarem ajuda per a desplegar l\u2019operatiu d\u2019acollida i allotjament durant el temps que duri el tractament. La millor manera d\u2019ajudar-nos \u00e9s a trav\u00e9s de donatius econ\u00f2mics, que ens permetran finan\u00e7ar recursos i materials, segons les necessitats.<\/p>\n\n\n\n

Moltes gr\u00e0cies a tots i totes. Estem i estan en un lloc segur i, junts, som Imparables.<\/p>\n\n\n\n

\n
COL\u00b7LABORA ARA<\/a><\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00c1ngela Lara, periodista del diari La Raz\u00f3n, ha donat veu a Svitlana Chubariev, dona ucra\u00efnesa refugiada i mare d\u2019un fill amb c\u00e0ncer en un article on ens explica l\u2019odissea que han viscut fins a poder arribar a Barcelona acollits per la Fundaci\u00f3 Enriqueta Villavecchia i la Fundaci\u00f3 Josep Carreras. El 18 de mar\u00e7, la Svitlana […]<\/p>\n","protected":false},"author":7,"featured_media":636,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-641","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-uncategorized-ca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/diariodeunaacogida.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/641","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/diariodeunaacogida.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/diariodeunaacogida.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/diariodeunaacogida.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/7"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/diariodeunaacogida.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=641"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/diariodeunaacogida.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/641\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":652,"href":"https:\/\/diariodeunaacogida.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/641\/revisions\/652"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/diariodeunaacogida.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/636"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/diariodeunaacogida.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=641"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/diariodeunaacogida.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=641"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/diariodeunaacogida.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=641"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}