Us presentem un diari especial, un espai on poder compartir informació sobre l’acollida d’un grup de nens i nenes malalts de càncer procedent d’Ucraïna, que ha arribat a Barcelona.

Ho farem poc a poc, afegint històries i imatges de manera respectuosa amb les vides sacsejades pel càncer infantil, i per una guerra, al mateix temps.

Aquest divendres va arribar un grup de 48 persones, 16 de les quals són nens i nenes oncològics.

Pocs dies abans, la Fundació d’Oncologia Infantil Enriqueta Villavecchia havia rebut l’encàrrec de coordinar l’operatiu d’acollida i les interlocucions amb les administracions i organitzacions implicades. Dies abans ja treballàvem colze a colze amb la Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia per preparar recursos i coordinar un dispositiu complex i molt delicat.

Quan es va confirmar l’arribada, ràpidament es van alinear totes les entitats que treballen per ajudar en el càncer infantil a Catalunya, en una operació liderada per la SEHOP (Sociedad Española de Hematología y Oncología Pediátricas) i coordinada inicialment per la Fundación Aladina, que ja havia acollit un primer grup de nens amb càncer d’Ucraïna la setmana anterior a Madrid.

L’operació tenia el suport de tres Ministeris del govern espanyol, els de Defensa, Sanitat i Inclusió, i comptava amb el suport de Creu Roja Catalunya pel dispositiu d’acollida.

A Catalunya, l’operació es va coordinar amb el Departament de Salut i la participació imprescindible dels tres hospitals implicats, l’Hospital Sant Joan de Déu, l’Hospital de Sant Pau i l’Hospital Vall d’Hebron.

Tot plegat, havia començat per iniciativa de St. Jude Children’s Hospital que, quan va esclatar el conflicte, va organitzar el Unicorn Center, un centre de cribratge de nens malalts situat als afores de Varsòvia (Polònia). La IIICC i la SIOPE (International Incidence of Childhood Cancer i la Societat Europea d’Oncologia Pediàtrica) van fer una crida de col·laboració a tots els països.

Una cadena extensa de col·laboracions amb un sol propòsit: treure els infants greument malalts de sota les bombes i portar-los a un lloc segur, on poguessin reprendre els tractaments mèdics.

Després d’uns dies intensos i d’incomptables trucades, va arribar un grup de famílies exhaustes, carregades amb maletes petites, nens i nenes malalts de càncer, alguns dels seus germans, no tots, i alguns familiars.

Setze famílies, totes les mares, una tieta, una àvia, i solament un pare. La resta d’homes són a Ucraïna, juntament amb altres germans i familiars. Altres, escampats per Europa, o sense notícies.

A l’aeroport, davant de tot, un grup d’intèrprets voluntaris molts emocionats, abocats a ajudar el grup.

Impossible d’oblidar les mirades d’aquells moments, la retrobada d’algú amb qui no et coneixes, però amb qui et retrobes.

Cap mare va acceptar ajuda per carregar els fills, ni per deixar-los a un cotxet. Els subjectaven fort als braços i no els deixarien anar.

Quatre ambulàncies varen marxar, des del peu de l’avió, directes a l’hospital, amb nens que requerien ingrés immediat. La resta, molts cansats, van traslladar-s’hi en autocars.

Tindrem temps d’explicar les seves històries, de compartir amb tots vosaltres les seves mirades, i ara ja, el seus somriures. Ho farem a través d’aquest petit diari, una finestra des d’on també compartirem totes les mostres de solidaritat, la gran cadena de col·laboracions d’altres entitats i de moltes persones.

Ara, la prioritat absoluta és la represa dels exàmens i dels tractaments mèdics. Després, poc a poc, anirem afegint activitats, sortides, imatges i entrevistes.

Els nens i nenes ja corren i s’empaiten a on estan allotjats, juguen, ens miren, somriuen.

Uns quants ja són al millor lloc, ingressats a tres hospitals catalans.

L’àvia de la Iryna es diu Yulia.

Va parlar amb una altra àvia que havia anat a parar a Suïssa, amb qui s’explicaven el viatge i les aventures dels dies viscuts.

“Aquí on som ens passen de mà en mà i no ens deixen anar. Estem en un lloc segur”

Alguns dels traductors voluntaris que ens están ajudant en l’acollida de les famílies
Arribada a l’aeroport de Barcelona

Necessitem i necessitarem ajuda per desplegar l’operatiu d’acollida i allotjament durant el temps que duri el tractament. La millor manera d’ajudar-nos, és a través de donatius econòmics, que ens permetran finançar recursos i materials, segons les necessitats.

Moltes gràcies a tots i a totes!

Anna Varderi
Gerent de la Fundació Villavecchia